Des de fa ja un temps, ens hem acostumat a sentir el nom de Villarejo en tots els mitjans de comunicació. No és gens estrany començar el dia amb una nova notícia de l’excomissari de Policia, un nou cas i una o diverses persones involucrades que sol ser algun personatge públic conegut per tots nosaltres.
De José Villarejo coneixem una part del seu extens currículum, com que va ingressar al cos Nacional de Policia a l’any 1972 dins de el grup antiterrorista i va actuar en alguna ocasió contra l’organització ETA. Més endavant, va pertànyer a l’equip de Seguretat Ciutadana i després d’això, va decidir, durant un temps determinat, pausar la seva activitat com a policia per dedicar-se per complet als negocis, manejant un total de 46 societats en els últims 30 anys, una d’elles una agència de detectius privats anomenada RyV Consultors d’Investigació, S.L. Posteriorment, el 1993, es va reincorporar al Ministeri d’Interior com a agent operatiu o encobert.
Amb l’experiència adquirida amb el pas d’aquests anys, els contactes i els bons llocs que va obtenir dins dels òrgans de l’Estat es va compondre un subjecte obsessionat amb les mesures de seguretat que arribava a portar amb si mateix almenys fins a cinc telèfons mòbils. Amb aquests i altres possibles dispositius imagineu-vos la quantitat d’informació que es pot arribar a emmagatzemar: al voltant dels 5 terabytes.
Però per què suposa tant enrenou tot el relacionat amb Villarejo?
Aquestes formes de fer, de vegades una mica maquiavèl·liques i repugnants, treuen a la llum una infinitat de converses privades que solen, per dir-ho d’alguna manera, demolir al les persones involucrades, deixant-les en evidència davant de l’opinió pública. Però també és cert que per a nosaltres, els oients o opinió pública, ens suposen una dosi de realitat, de consciència i, per què no, d’una espècie de sanejament a la nostra democràcia. Encara que veient el que “d’aquí surt” potser és tot el contrari, ens tornem lúcids de les ocultacions d’aquest sistema i dels draps bruts que en ella es desenvolupen, denigrant-lo per complet.
Alguns exemples d’això són els casos tan mediàtics com la Trama Gürtel, el Petit Nicolás, el seguiment a diversos jutges i policies, els enregistraments de Corina (princesa), l’àtic d’Ignacio González, la revelació de l’romanç del rei emèrit amb Bárbara Rey i el recent succés amb Cospedal, Sergio Rius (el xofer de Bárcenas) i Iberdrola, que el va contractar el passat 2017 per investigar un soci que els devia una important quantitat de diners.
L’excomissari parla sense embuts sobre la implicació de el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) en certs temes que ha tractat ell personalment, encara que el seu director, Félix Sanz Roldán, l’acusa d’injúries.
Després d’aquests i per altres temes o més aviat escàndols, José Villarejo va topar seriosament amb la justícia quan l’Operació Tàndem va sortir a la llum. Fa un any, en el mateix mes de novembre, la jutge Lamela va acordar l’ingrés del jubilat comissari, el seu soci Rafael Redondo i el comissari Carlos Salamanca a presó incondicional pels delictes d’organització criminal, suborn i blanqueig de capital.
No dubtem que segueixin apareixent altres casos i altres personatges que van comptar amb els serveis de Villarejo a canvi d’importants sumes de diners, regals i favors. Doncs com ell bé sap, la informació és poder i com més fosca més val. Fins on està disposat a arribar? Donem-li temps al temps que potser és l’encarregat de respondre a aquesta pregunta.
