Avui dia l’espionatge de telèfons mòbils entre parelles és una pràctica bastant comuna en la nostra societat. Però el que molta gent desconeix és que es tracta d’un delicte, segons el nostre Codi Penal, i és sancionat amb una multa i fins i tot entre un i quatre anys de presó.
Aquest tipus de delictes creixen amb la proliferació d’aplicacions que permeten rastrejar i espiar perfils en xarxes socials.
Segons la Unitat d’Investigació Tecnològica de la Policia Nacional les denúncies en aquest àmbit s’han multiplicat, comentant que detecten coses rares en els seus mòbils que s’escalfen quan no s’usen o bateries que es descarreguen amb molta rapidesa.
Per evitar incórrer en possibles delictes, recomanem contactar amb nosaltres i realitzar un servei de recerca d’infidelitat amb totes les garanties legals.
Casos reals i Jurisprudència
El passat 11 de Novembre, va sortir a la llum una condemna per part del Jutjat de Vigo a una dona que sense el consentiment del seu marit va accedir al contingut del seu telèfon. En ell, a més de trobar diversos missatges privats, va topar també amb algunes fotografies que l’amant li havia enviat i va decidir compartir aquests arxius amb el nuvi d’ella. En aquest cas, aquesta dona va ser sentenciada a 15 anys de presó per revelació de secrets (a causa de l’apropiació d’aquesta documentació íntima i privada del marit) després d’un acord de conformitat encara que la pena inicial sol·licitada pel fiscal era de 2 anys.
Coneixem també una notícia del 2015, durant el mes de juliol un jove de Jaén va ser arrestat per instal·lar una aplicació espia al telèfon mòbil de la seva nòvia que li permetia activar a distància la càmera i el micròfon per controlar-la i ser coneixedor de les converses que mantenia amb tercers, a més d’accedir al seu correu, missatges, ubicació i contrasenyes. Per això, la Fiscalia va reclamar una pena de presó de quatre anys per incórrer al delicte a la intimitat i revelació de secrets.
La veritat és que, encara que hi hagi cert grau de parentiu i dins de la “dimensió” familiar, la intimitat és un dret fonamental que l’altre cònjuge no ha de violar ni vulnerar. Tampoc podem obviar en aquests casos el conegut com Secret de les comunicacions, contemplat en l’article 18 de la Constitució. Així doncs, amb aquest tipus de pràctiques trenquem dos dels drets bàsics de tot ésser humà.
Conclusió
Llavors, agafar el telèfon d’algú i mirar el WhatsApp comporta un delicte?
En termes generals i com apunta el magistrat del Tribunal Suprem M. Colmenero Menéndez de Luarca, ha d’existir una finalitat en aquest tipus de conductes. És a dir, una finalitat que busca revelar els secrets de l’altre i com a conseqüència, la intimitat d’aquest subjecte es veu afectada.
No dubtis a posar-te en contacte amb nosaltres per poder resoldre qualsevol tipus de dubte sense compromís.
