Què és l’assetjament personal o “Stalking”?
L’assetjament o stalking és un tipus de conducta que afecta o limita greument la llibertat, dignitat i sentiment de seguretat de la víctima, sent aquesta sotmesa a persecucions, seguiments o vigilàncies constants, alterant així la seva vida quotidiana.
Quan una víctima pateix assetjament, veu minvada la seva capacitat de moures lliurement, sent inseguretat a causa de la pressió constant que rep per part de l’assetjador, en el que l’únic objectiu és debilitar moralment a la víctima fins al punt que en alguns casos ha acabat en el suïcidi de la persona que pateix aquests actes delictius.
L’assetjament es pot donar en diferents àmbits i per persones amb les que es té o s’ha tingut alguna relació prèvia. Els casos més habituals són persones amb les que s’ha compartit espai laboral, companys de classe, parelles o exparelles que continuen obsessionats amb la víctima.
Les conductes més habituals dins d’aquest tipus d’episodis són el seguiment continu i prolongat a una persona i fins i tot es pretén simular una coincidència per poder reunir-se amb la víctima.
Has de saber que la llei ho considera com un delicte i castiga aquestes conductes segons el Codi Penal.
Les conductes concretes que es penalitzen són les següents:
- Vigilar, perseguir o buscar proximitat física.
- Contacte directament o indirectament amb la víctima a través de qualsevol mitjà de comunicació o a través d’altres persones.
- Realitzar encàrrecs o compres usurpant les dades personals de la víctima perquè aquesta es trobi amb problemes derivat d’aquests actes.
- Atemptar contra la llibertat o patrimoni de la víctima o d’alguna persona propera.
D’aquesta manera, la llei exigeix que perquè es doni el delicte d’assetjament ha d’apreciar-se:
- Reiteració en aquestes conductes;
- Persistència en el temps;
- Perdurabilitat de les conductes en un lapse de temps raonable.
Com demostrar que s’està patint assetjament
Per poder provar un assetjament és important demanar la informació necessària per part de professionals de la investigació. No obstant això, hi ha uns primers passos que els pot fer un mateix, anar recollint alguna informació que ajudarà a l’hora d’interposar la denúncia d’aquest assetjament:
- Converses amb l’assetjador gravades amb el telèfon;
- Aportar informes mèdics i psicològics;
- Presentar testimonis que haguessin presenciat algunes escenes;
- Correus electrònics o missatges al telèfon o WhatsApp;
- Documents que demostrin dit assetjament;
- Denúncies prèvies interposades en la direcció d’una empresa o en el departament de RRHH.
Tant en els casos en què hi hagi documentació com en els que no es pugui aportar pràcticament res tangible, es poden presentar proves gràfiques, és a dir vídeos o fotografies en les quals es pugui demostrar un seguiment o unes vigilàncies constants.
Una prova d’això seria per exemple imatges als voltants del domicili de la víctima en intervals de temps prolongats i en els quals es pogués apreciar certa actitud vigilant o d’espera. Per a això, hauria de recórrer a detectius privats, professionals. D’una banda per poder ratificar l’informe i les proves aportades en un judici i per l’altre per garantir la correcta planificació i la investigació d’un tema tan sensible com és l’assetjament o stalking.
